Archive for Juliol, 2012

9 Juliol 2012

QUÈ ÉS EDUCACIÓ? (SALVADOR CARDÚS)

“L’educació és una altra cosa. Més subtil, es vincula amb les aspiracions personals i col·lectives. Madura amb els afectes personals cap a qui, sovint sense adonar-se’n, ens mena molt més enllà dels límits de la seua assignatura. Arrela fondo afermant les arrels en la confiança que proporciona el pensament racional i en el plaer d’un descobriment estètic. I avança estirada per desafiaments ètics i morals.”

Anuncis
9 Juliol 2012

QUÈ ÉS EL SOCIALISME? (ALBERT CAMUS)

“A ulls nostres, el socialisme no és la devoció per un home, per una secta, per un catecisme, ni tan sols per una classe o per un govern.”

“Hi ha socialisme quan -i solament quan- hi ha esforç de pensament i d’acció per tal de millorar la condició material i moral de tots els membres de la societat col·lectizant la seua economia.”

Albert Camus a Le Soir républicaine (periòdic publicat a Alger entre 1939 i 1940, inicialment suplement del diari Alger républicain)

Etiquetes: ,
4 Juliol 2012

LA DIGNITAT NO LI VE A L’HOME PER PROCEDIR DE DÉU, SINÓ PER ASPIRAR-HI.

                                                                        Elohim crea a Adam (William Blake, c. 1805)

L’anhel de transcendència ens humanitza. Aquest anhel, però, no constitueix, en cap cas, una prova de l’existència de Déu, la constatació quasi-objectiva d’una presència, real tot i que inefable, sinó la prova de l’existència de l’home, de l’objectivitat d’un ésser que no és merament natural, perquè enclou una possibilitat real realitzable.

L’home esdevé quan un hom cerca esdevenir el que pot ser, tot perseguint allò que transcendeix la seua existència bruta i quotidiana. L’home esdevé quan s’encamina a allò absolut.

Allò absolut es troba en nosaltres però més enllà de l’hom que som: transcendència en la immanència, però transcendència, al cap i a la fi:

Sentit que se’ns ofereix, guia que ens deixa a la intempèrie i que ens jutja en el tribunal de la nostra consciència i en la de tothom (perquè és en nosaltres on habita: transcendent en la immanència).

Déu és el Sentit, i el Sentit és la Veritat i la Bellesa, que transcendeixen qualsevol univers possible.