Posts tagged ‘sentit de la civilització’

27 Març 2011

LA FILOSOFIA DE LA CIVILITZACIÓ D’ALBERT SCHWEITZER

Fa un parell de mesos (i gràcies a un reportatge que li van dedicar en el marc del programa del Canal 33, Cronos) vaig descobrir la figura d’un teòleg luterà i metge alemany (alsacià) anomenat Albert Schweitzer, de qui, malgrat haver guanyat el Premi Nobel de la Pau no tenia notícia. De seguida em van interessar la vida i el pensament d’aquest filòsof i home d’acció i, la setmana següent, vaig anar a la biblioteca pública d’Ulldecona a sol·licitar el préstec d’un exemplar de la seua autobiografia: Ma Vie et ma Pensée. Fins ara, però, no havia pogut dedicar-li l’atenció necessària. Avui, finalment, he dedicat el dia a la seu lectura. D’ella, entre moltes altres tesis i idees valuoses, he extret un breu fragment de filosofia de la civilització que m’agradaria transcriure (tot fent-li alguns aclariments i subratllats). Aquí el teniu:

«L’element essencial de la civilització és el perfeccionament ètic de l’individu, així com el de la societat. I, recíprocament, tot progrés espiritual o material té la seua importància per a la civilització. La voluntat de civilització és, per tant, una voluntat universal de progrés que considera l’ètica com el més principal dels valors. Per molt gran que sigui la importància que li concedim a la ciència i al poder humà, és evident que una humanitat que persegueix una finalitat moral pot beneficiar-se plenament dels progressos materials i triomfar, alhora, dels perills que els acompanyen. La situació en què es trobar actualment la generació que ha cregut en el progrés immanent que es realitza d’alguna manera per si mateix, automàticament, i que ha pensat poder prescindir de  les idees morals progressant exclusivament gràcies al saber i al poder, aporta la prova terrible que estava equivocada [Schweitzer escriu aquest text poc després d’esclatar la Primera Guerra Mundial].

»¿L’única manera de sortir del caos natural consisteix a adoptar una concepció del món la voluntat de progrés universal del qual s’uneixi amb una voluntat de  progrés moral? [La resposta és afirmativa, la qual cosa ens porta a la necessitat d’una] afirmació ètica del món i de la vida [és a dir, una aposta per elles].

»Quina és aquesta afirmació del món i de la vida?

»Per a nosaltres, els europeus […], la voluntat de progrés és quelcom de tan natural i evident que no pensem que té el seu origen en una concepció del món i naix d’una operació de l’esperit. Però, si mirem al voltant nostre, ens adonarem que allò que sembla tan evident és el menys natural de la realitat.

»[I així, per exemple,] segons el pensament indi, qualsevol esforç amb la vista posada a conquerir la saviesa i la potència, a millorar la condició de l’individu o de tota la societat humana, és una bogeria.

»Segons aquesta teoria, l’única actitud raonable per a l’home és la replegar-se sobre si mateix i pensar solament en el seu perfeccionament interior. Allò que pugui passar-li a la societat humana i a la Humanitat no ha de preocupar-lo gens.

[…]

»Entre els pobles primitius i semiprimitius la concepció del món dels quals no ha arribat encara al problema de la negació o afirmació de la vida, la voluntat de progrés no existeix. El seu ideal consisteix en al vida més senzilla i fàcil.

[…]

»[L’afirmació de la vida sols] adquireix un caràcter ètic en adoptar del cristianisme la moral de l’amor tal i com l’ha ensenyada Jesús. Aquesta moral, que és la de l’acció, té prou força per […] assolir l’ideal de la creació d’un món moral i espiritual en el si del de la naturalesa [la idea de progrés, per tant, és trobaria intrínsecament unida a aquella columna de la cultura occidental que és al cristianisme, tal com passaria, també, amb la concepció lineal de la història, una idea, aquesta, de fet, íntimament emparentada amb aquella.]

[…]

»[L’home]  aprèn per experiència que els ideals adoptats i posats en pràctica per les masses poden triomfar sobre les circumstàncies i transformar-les. Sobre aquesta voluntat de progrés materials unida a la voluntat de progrés espiritual es funda la civilització moderna [i, sense aquesta simbiosi, es perverteix i es produeix la seua decadència].»

Extret de SCHWEITZER, A., De mi vida y mi pensamiento, capítol XVIII, “Mi primer período de actividad en África (1913-1917)”, Aymà Editora, Barcelona, 1966


Anuncis